divendres, 16 de setembre de 2011

BIOBIBLIOGRAFIA I 5 GUIES DIDÀCTIQUES PER A ESO.


ITINERARIS DE LECTURA

Joan PLA


 















Edició:
Institució de les Lletres Catalanes
Portal de Santa Madrona, 6-8
08001 Barcelona
Elaboració:
Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics
Via Augusta, 202
08021 Barcelona
Autores:
Encarna Barreda Miravet
Anna Marroyo Roig

Barcelona, juliol de 2011


 







 

 

ÍNDEX



Pòrtic   .           .           .           .           .           .           .           .           .           .           7
1. Qui és         .           .           .           .           .           .           .           .           .           9
2. Què escriu i com escriu?   .           .           .           .           .           .           .           10
3. Itineraris de lectura            .           .           .           .           .           .           .           12
Mor una vida, es trenca un amor        .           .           .           .           .           12
L’estranya mort de Berta         .           .           .           .           .           .           14
La maledicció del Graal càtar.           .           .           .           .           .           . 17
Camí sense retorn       .           .           .           .           .           .           .           19
La violinista de París   .           .           .           .           .           .           .           21
4. Què ha escrit?       .           .           .           .           .           .           .           .           24
5. Premis literaris        .           .           .           .           .           .           .           .           26
6. Enllaços d’Internet  .           .           .           .           .           .           .           .           26






PÒRTIC

Joan Pla (Artana, 1942) conrea habitualment la narrativa juvenil i és autor d’una cinquantena d’obres d’entre les quals destaca especialment Mor una vida, es trenca un amor, 57 vegades reeditada i traduïda a diferents llengües. Va esdevenir un gran èxit editorial i una de les seues obres més emblemàtiques. El seu nom figura en el llistat dels quaranta autors d’obres per a xiquets i joves més importants de l’Estat, aparegut en el 32é congrés de l’International Board on Books for Young People que es va celebrar a Santiago de Compostel·la. Ha obtingut premis importants d’entre els quals cal destacar el Premi Enric Valor de narrativa juvenil.


JOAN PLA

1. QUI ÉS?

Joan Pla va nàixer el 1942 a Artana, als peus de la Serra d’Espadà (Plana Baixa), on va passar la seua infantesa. Des de 1971, any en què es va casar, resideix a Borriana. Va estudiar tres anys de Ciències Econòmiques a Barcelona tot i que finalment es va decantar per Magisteri. L’ensenyament li va permetre conéixer l’ànima i els gustos dels seus joves i fidels lectors. Actualment està jubilat des del 2002.
D’Artana es va traslladar a Vila-real per tal de cursar els seus estudis als Carmelites. Molt jove, en la biblioteca d’aquest col·legi que encara recorda amb tendresa va entrar en contacte amb la literatura a través de la lectura de traduccions al castellà de les obres de Jules Verne i de moltes narracions angleses, i amb el català. Dos frares d’Almassora, els germans Òria, que havien fet el curs de Lo Rat Penat, li van obrir les portes del català literari en deixar-li llibres i revistes escrits en la seua llengua. La riquesa del català escrit, la seua llengua d’Artana, el va captivar des de la primera ratlla que va llegir. A partir d’ací, quan es va sentir madur de lectures i de formació, va començar a narrar. Les seues primeres lectures en català van ser revistes com ara València cultural, publicació bilingüe perquè no estava permés que es publicara tota en català, o Gorg, molt en contacte amb Enric Valor, i també algunes narracions de la col·lecció Nostres Faulelles de la revista Sicània de Sueca. Posteriorment, ja en temps universitaris, el van seduir algunes obres de l’escriptora valenciana Beatriu Civera.
La destinació com a mestre a Godelleta (Foia de Bunyol), va ser l’oportunitat per a gestar la narració curta No fiqueu llorers sobre el meu nom. La destinació laboral definitiva a Borriana va suposar l’inici de la narració d’una de les seues obres més emblemàtiques, Mor una vida, es trenca un amor. Paral·lelament a l’escriptura d’aquesta novel·la, el nostre autor anava formant futurs professors en català fent els cursos de l’ICE que en aquells moments eren també impartits per Josep Palomero, Lluís Messeguer o Lluís Gimeno entre d’altres. Aquests cursos se celebraven de manera itinerant, és a dir, les sessions tenien lloc en diferents pobles com ara Borriana o Nules. Van ser anys, segons recorda Joan Pla amb ulls entusiastes, de molta efervescència cultural i de molta lluita per la nostra llengua. Aleshores Borriana va suposar un marc literari molt favorable per tal de desenvolupar la seua faceta d’escriptor, eren els anys 70 i la Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC), de la qual va ser vocal i director del butlletí intern, Buris-ana, durant uns anys, va influir poderosament en les motivacions artístiques de Pla.
Els primers contactes amb el món editorial van tindre lloc amb l’editorial Prometeo, que es va encarregar de publicar per primera vegada Mor una vida, es trenca un amor. Després li va tocar el torn a No fiqueu llorers sobre el meu nom  i Marise Allò-que-és. Poc després aquesta editorial va tancar les seues portes i va ser Gregal la que es va encarregar, paral·lelament amb l’aparició de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), d’abastir de llibres en valencià especialment l’àmbit de l’ensenyament, que estava desproveït d’aquesta matèria primera. La primera obra que va publicar en Gregal amb la intenció de subministrar-hi llibres en valencià, tot atenent les reiterades peticions de materials, va ser La màquina infernal, que va veure la llum el desembre de 1984. A partir d’aquest moment va començar una nova etapa, va ser el moment de començar a reeditar Mor una vida, es trenca un  amor, fet que va encapçalar Gregal però que encara no s’ha aturat fins avui per part de nombroses editorials. També va tindre lloc el començament d’una etapa de producció literària ininterrompuda en la qual va publicar per a diferents editorials com ara Edicions del Bullent, Alfaguara, Tabarca, Columna, Edelvives.Baula, o Bromera.

2. QUÈ ESCRIU I COM ESCRIU?

A Joan Pla l’apassiona contar tota mena d’històries a tot tipus de receptor encara que és ben cert que les circumstàncies dels seus inicis el van encaminar cap al públic juvenil. En l’entrevista de Josep Antoni Fluixà «Joan Pla, la aventura continúa»[1], quan se li pregunta per què després del rotund èxit de Mor una vida, es trenca un amor en el camp editorial juvenil va continuar dirigint-se incondicionalment a aquest tipus de públic, el nostre escriptor s’expressa de la manera següent:
Posteriorment van ser en gran part les circumstàncies les que em van impulsar o determinar a esdevenir un escriptor per a joves. Vull dir que a mitjan dels anys vuitanta, amb el naixement de l’editorial Gregal i la posada en marxa de l’ensenyament del català (valencià segons el denominem nosaltres familiarment) en les aules es va obrir un panorama nou i inèdit: la necessitat d’una literatura escrita per a joves. Al País Valencià no disposàvem d’una tradició literària, llevat de la literatura clàssica i d’algunes novel·les recents, que poguera ser assumida pels joves així que Gregal em va convidar a editar en la col·lecció juvenil. Vaig escriure La màquina infernal, que també va obtenir un clamorós èxit per part del públic juvenil. A partir d’ací vaig veure que aquest era un camp verge, útil i necessari perquè la comanda de lectura per a joves seria progressiva.
En l’entrevista se li pregunta per algunes de les característiques principals, de caràcter temàtic i argumental que es desenvoluparan des dels inicis i al llarg de les successives narracions, com ara el predomini d’històries protagonitzades per un grup o colla de joves que veuen alterada la seua rutina diària per algun fet inesperat que provoca una investigació quasi detectivesca al respecte, ell comenta:
Jo em vaig criar tot pertanyent a una colla, la del meu barri i a través d’ella em relacionava amb la resta de xiquets del poble. Eren els anys cinquanta, potser siga aquest fet el que inconscientment em porte a això. No fèiem res en solitari, jugàvem a bous, entràvem en les coves, corríem pel terme tot buscant aventures, ens barallàvem amb els de l’altre barri o ens en defeníem. Però també pot haver-hi en eixa tècnica un referent literari relacionat amb els còmics, pocs i escassos, que llegíem de menuts, i dels que em recorde, sobretot de «La pandilla de los siete». De totes maneres i a part d’aquestes raons, com a professor entenc que el xiquet, quan és adolescent necessita d’una colla d’amics per tal de formar-se. És aquest un lligam molt fort que, tant emocionalment com psicològica, al xiquet li fa falta. A més a més com a tècnica literària la veig molt profitosa perquè et dóna una gran varietat de caràcters i situacions per tal de desenvolupar-hi una aventura.
En parlar de la trajectòria literària de Pla podem esquematitzar-la en dues etapes una d’iniciació i una altra de consolidació.
Pel que fa a l’etapa d’iniciació, l’acostament de Joan Pla a la literatura es va produir per un doble motiu: d’una banda perquè el seduïa enormement el plaer d’escriure, de narrar històries, i d’altra banda per la intenció d’ajudar d’alguna manera, d’aportar el seu granet d’arena, en la tasca de reviscolament del valencià, que es trobava aleshores en una trista situació d’abandonament que s’havia vist agreujada els darrers anys de la dictadura franquista. De fet, podríem dir que un factor desencadenant dels seus inicis literaris va ser el fet d’haver entrat en contacte amb el valencià escrit relativament jove, mentre cursava els seus estudis amb els carmelites.
El fet de començar la seua tasca docent en un indret, Godelleta, limitat en distraccions i oci, li va suposar l’excusa perfecta per tal de llançar-se a escriure les seues primeres històries. Va ser un procés lent però segur. En aquella etapa de la seua vida Pla tenia tot el temps i les ganes del món per tal d’iniciar el seu prolífic camí literari.
Així les coses, es va donar a conéixer com a escriptor l’any 1980 amb la publicació de No fiqueu llorers sobre el meu nom, una narració amb què va guanyar el premi Malva-rosa de contes convocat per la desapareguda editorial Prometeo.
La seua primera gran novel·la, Mor una vida es trenca un amor, es va publicar un any després, el 1981, després d’haver quedat finalista al premi Jaume Roig, patrocinat per l’Ajuntament de València. La va presentar tot pensant que complia tots els requisits d’una novel·la per a adults però sense ser conscient que estava oferint una narració perfecta per als jóvens nascuts en un ambient repressor i autoritari com era el dels anys seixanta.
Després del rotund èxit de Mor una vida, es trenca un amor, el públic lector juvenil començava a estar predisposat a llegir històries en català i l’editorial Gregal i el començament de l’ensenyament en català van propiciar que Pla es llançara a escriure i publicar obres com La màquina infernal o L’ordinador màgic, que també van obtenir molt d’èxit entre el públic juvenil.
El panorama literari del País Valencià de la dècada dels noranta, amb les aules d’ensenyament buides de novel·les en valencià, va propiciar el procés de consolidació literària de Joan Pla. Editorials com Bromera, Edicions del Bullent, Tabarca, Santillana-Voramar, Edelvives-Baula o Columna van començar a publicar les seues obres i el públic lector jove a llegir-les de bon grat. La literatura va passar de ser per a Pla una vocació literària que de tant en tant donava els seus fruits saborosos a professionalitzar-se, perquè quasi sense adonar-se’n havia esdevingut una figura imprescindible en el panorama literari juvenil del País Valencià.
Així les coses, si observem detingudament la trajectòria literària de Pla des de la dècada dels noranta fins als nostres dies, ens trobem un escriptor que no ha deixat de crear, sempre tocant temes que encerten la diana de les preferències temàtiques dels jóvens. Dins d’aquesta llarga etapa, que encara està en marxa, trobem el gruix de les seues publicacions, una cinquantena d’obres i nombrosos premis, que l’han portat a formar part del llistat dels quaranta autors d’obres per a xiquets i jóvens més importants de l’Estat, aparegut en el 32é congrés de l’International Board on Books for Young People que es va celebrar a Santiago de Compostel·la.
Tot i dedicar-se en cos i ànima a la creació literària, Pla sempre ha fet compatible la seua tasca d’escriptor amb la de professor fins que s’ha jubilat. Actualment continua escrivint de manera activa i apassionada, rep homenatges ben merescuts i realitza una tasca didàctica important en visitar els centres educatius i donar la possibilitat als jóvens de connectar amb la literatura viva gràcies a la seua presència en les aules.




3. ITINERARIS DE LECTURA

Ø Mor una vida, es trenca un amor

Edat de lectura
Que aquest llibre sol agradar a qualsevol adolescent és ben cert, però, com que tracta alguns temes com ara el sexe o les relacions de vegades conflictives entre pares i fills, és necessari un cert grau de maduresa personal per tal poder assolir adequadament aquestos continguts. Així les coses aquesta seria una lectura recomanada per a majors de catorze anys.
Argument
Mor una vida, es trenca un amor narra la tràgica història d’amor entre dos adolescents d’un mateix poble, d’una mateixa edat i d’un mateix institut, però que pertanyen a una classe social diferent. Aquesta diferència és el detonant de tot un seguit de prohibicions i entrebancs i fins i tot tragèdies que fan esdevenir un infern el que havia començat sent un paradís de baladre que creixia a garberes tot al llarg del barranc.
S’hi conta una història d’amor i mort en primera persona tot alternant dues veus narratives: la de Sergi i la de Maria. Els fets s’esdevenen tot seguint un ordre lineal pel que fa a la lògica dels fets i a la cronologia. La història comença amb un plantejament en el qual es caracteritzen les famílies respectives: la de Sergi, benestant, amb minyona i amb mil joguines per a un sol xiquet; i la de Maria, amb problemes econòmics i corral amb conills i gallines. Aventures de joc en un barranc curull de baladre com a escenari van dibuixant un paisatge mediterrani que emmarca a poc a poc la pubertat d’ambdós personatges protagonistes: la primera masturbació de Sergi i l’arribada de la menstruació de Maria. El nus de la història va teixint tot un seguit de situacions com ara l’enamorament dels dos xiquets, que obliga a connectar dos mons familiars completament oposats, la intervenció dels pares de Sergi per tal de tallar de soca-rel una relació potencialment amenaçadora, l’ambient de l’institut que cova el pla de fugida cap a Galícia dels dos enamorats, la vida lliure i paradisíaca que els ofereix el paisatge gallec i l’embaràs de Maria. El desenllaç tràgic ve de la mà d’un retorn humiliant, una falsa moralitat que jutja el naixement del fill dels dos jóvens, els interessos econòmics involucrats en la història, el tràgic destí de Sergi i l'esdevenir de Maria.
Estructura
La novel·la està estructurada en 33 capítols d’una extensió breu que van encadenant alternativament les veus dels dos personatges protagonistes. La perspectiva femenina de la història es fa palesa als capítols senars, des del primer fins al 33é; i la masculina es troba en els capítols parells, des del segon fins al 32é.
L’estructuració temàtica de la novel·la segueix la seqüenciació clàssica, és a dir, el plantejament de la història abasta des del primer capítol fins al nové; el nus va des del desé capítol fins al 28é; i el desenllaç té lloc des del capítol 29é fins al 33é.
Tema
Tota la novel·la gira al voltant del tema de l’amor. Només el final de la història porta la mort com a catarsi de la tragèdia produïda pel conflicte personal i la realitat social. No obstant això, el tema de l’amor fa créixer tot un seguit de braços temàtics com ara:
·       La importància vital del descobriment del primer amor.
·       L’aventura que suposa l’existència d’un amor secret.
·       Les desigualtats socials en una relació amorosa.
·       La fugida com a darrera oportunitat d’un amor.
·       El paisatge com a marc romàntic de la vivència amorosa, amb especial importància del paisatge de Galícia.
·       El paper de la moral en el desenvolupament d’un amor passional.
·       Els interessos econòmics com a entrebanc de l’amor.
Personatges
Dos personatges nuclears, Sergi i Maria, constitueixen l’eix a l’entorn del qual gira el relat i es reparteixen el pes argumental a parts iguals, tot i que el personatge de la jove Maria fonamenta un final exemplificador i fins i tot didàctic que fa palesa la maduresa personal que pregonen ambdós adolescents en aquesta novel·la. Ella s’encarrega de deixar un final obert que posteriorment donarà pas a una segona novel·la amb caràcter continuador.
Al llarg del llibre, hi desfilen una vintena de personatges d’entre els quals destaquen els pares de Sergi, com a forces especialment opositores als desigs dels protagonistes i que conseqüentment entrebanquen un desenvolupament sense conflictes.
Com a personatges episòdics però amb transcendència en el relat, hi trobem la senyora. Saturnina i el seu marit, Xan, que tenen el paper d’ajudar els protagonistes en el seu intent de ser feliços. L’estada en Galícia, amb l’ajuda d’aquests dos personatges, suposa, potser, la part més emotiva del relat.
Suggeriments didàctics
1.   Prèviament a la lectura de Mor una vida, es trenca un amor, és convenient de fer tot un seguit d’activitats preliminars que ajuden l’alumnat a realitzar una bona lectura d’aquesta novel·la. És molt profitós de fer una pluja d’idees prèvia a la lectura gràcies a la qual es puga calibrar el grau de coneixement i experiència que l’alumnat té al voltant de temes com ara el sexe, la relació amb els pares o la importància de l’amor i les seues implicacions.
2.   Caldria que l’alumnat entrara en el bloc de Joan Pla, s’assabentara de la trajectòria de l’escriptor que estan a punt de descobrir i de la importància, transcendència i vigència d’aquesta narració malgrat el temps que ha passat des de la primera edició. En aquest sentit, seria convenient que, després de realitzar la lectura, es posaren en contacte amb l’autor, via correu electrònic per exemple, per tal d’expressar la seua opinió respecte dels elements que els han impactat en fer-ne la lectura.
3.   Atés que Mor una vida, es trenca un amor s’ajusta perfectament al model clàssic d’estructura temàtica, seria molt didàctic que exposaren la seua particular divisió temàtica de l’obra tot especificant i justificant quins capítols formen la introducció, el nus i el desenllaç.
4.   El marc geogràfic o espai físic té una rellevància especialment simbòlica en la novel·la. Convindria que l’alumnat treballara aquest aspecte tot fent llistats dels diferents camps semàntics que s’hi observen, com ara la vegetació, el relleu...
5.   El llenguatge d’aquesta novel·la és un element especialment important fins al punt que li confereix una màgia especial i el dota d’una particular atmosfera d’autenticitat i de bellesa. Atenent a la importància d’aquest factor, caldria que l’alumnat fera una recerca de les figures retòriques que hi apareixen, especialment de les comparacions, les metàfores i les personificacions.
6.   El final d’aquesta novel·la potser siga l’element més controvertit i que menys agrada als seus fidels lectors adolescents. Una bona pràctica d’expressió escrita seria que redactaren un parell de finals diferents i que tot seguit decidiren, quin és el que millor respon a les seues expectatives. Finalment podrien comentar-ho amb l’autor tot fent ús del bloc de l’autor.
7.   Quan aquesta novel·la es va publicar per primera vegada, el món de la tecnologia no estava tan desenvolupat com ara, de manera que temes tan importants actualment com la telefonia mòbil o Internet no representaven un paper important en la vida quotidiana d’aleshores. És per això que al llibre hi apareix tot un seguit de situacions que actualment s’haurien resolt d’una manera ben diferent. En aquest sentit, seria interessant que l’alumnat reflexionara sobre aquesta circumstància i fera un llistat de situacions o seqüències del llibre que s’hagueren resolt d’una altra manera mitjançant els avenços tecnològics amb els quals compta la societat actual. Aquesta activitat podria donar lloc a la redacció alternativa de passatges diversos de la novel·la.
8.   Hi ha dos personatges nuclears que guien el fil conductor de l’argument. La psicologia i al capdavall la manera de ser d’ambdós es fa palesa clarament al llarg dels diferents esdeveniments als quals s’han d’enfrontar, de vegades de manera molt madura per ser adolescents. En aquest sentit, seria molt didàctic treballar a classe el tema de la maduresa personal en l’adolescència tot proposant-los situacions concretes de la novel·la en les quals hagen de comparar les reaccions que tenen els protagonistes amb les que pensen que tindrien ells mateixos.
9.   Finalment caldria fer una valoració personal per escrit de tot el relat, en què haurien d’aparéixer els elements, fins i tot els detalls, que els han agradat i que per descomptat hi conservarien; i aquells que per contra eliminarien o canviarien per uns altres.

Ø L’estranya mort de Berta

Edat de lectura
El lector ideal d’aquest relat ben bé podria ser un o una adolescent l’edat del qual estaria al voltant dels tretze anys, és a dir, pertanyent a segon o tercer d’ESO, ja que tant el tema, la hipotètica acusació d’homicidi a una persona innocent, les aventures sorgides al llarg d’un viatge de fugida constant, com la ruta al llarg de la geografia catalana fan d’aquesta novel·la una eina amable a l’hora d’enganxar a la lectura, especialment els joves poc avesats a aquesta activitat.
Argument
La història comença amb l’assassinat de Berta en una festa d’aniversari que té lloc a l’elegant xalet de Teresa. Ferran, el protagonista de la història, ha estat el xicot de Berta fins pràcticament aquest dia. Com que des del primer moment que la veu la nota estranya, no gens comunicativa i distant, decideix acostar-s’hi per tal de parlar-ne i intentar solucionar les coses. Després de buscar-la per tota casa, la troba morta als lavabos, amb una misteriosa arracada a la mà i amb residus de cocaïna pels voltants del seu cos. Esglaiat, fuig davant la mirada interrogativa dels seus amics, tot pensant que en aquelles circumstàncies tots l’acusaran a ell. En aquest punt de la història comencen les aventures del viatge cap al Nord, que desencadenen situacions en les quals la més estricta supervivència és la màquina que va teixint una trama interessant, que mostra com al protagonista li toca dormir en alqueries abandonades, mantenir la més mínima higiene als lavabos dels bars, fer autostop a totes hores per tal de desplaçar-se, contactar arriscadament amb desconeguts, veure’s involucrat en accidents de trànsit i haver de fugir per por a no ser descobert per la policia o descobrir la veritable amistat en un gos abandonat que l’acompanya en bona part de les seues aventures. En aquest viatge fugitiu i desesperat, marcat per la por i per la covardia de no haver fet front als problemes en el moment que tocava, coneix Irene, que resulta ser un gran amor. Gràcies a la força i a la confiança que l’amor d’Irene li infonen, Ferran aconsegueix reequilibrar la seua situació personal en tots els sentits.
Estructura
Tretze capítols van presentant tot un seguit d’esdeveniments que, tot seguint una línia lògica pel que fa a la cronologia dels fets, condueixen a un epíleg que tanca feliçment la història narrada. Cada capítol està encapçalat amb un títol que en sintetitza el contingut.
Tot seguint la tradició retòrica de la narrativa realista, els capítols apareixen agrupats segons les tres parts clàssiques. El relat comença amb el plantejament d’un conflicte, s’ha produït l’assassinat d’una jove en estranyes circumstàncies. El primer capítol introdueix el lector en la intriga i recopila una gran quantitat d’informació desordenada que enganxa el lector adolescent i el motiva a continuar llegint per tal de descabdellar el misteri. El nus del relat, la suma d’esdeveniments, circumstàncies, proves, aventures de viatge i pistes detectivesques abasta des del capítol segon fins a l’onzé. En aquesta llarga part del relat apareix un punt d’inflexió fonamental per a la solució del problema, es tracta de l’aparició en escena d’Irene, personatge clau de la trama, per la tasca quasi d’investigació policíaca que porta a terme amb el protagonista i per la força de la relació amorosa que estableixen. El resultat d’aquest treball conjunt acaba restablint l’ordre inicial. Finalment, els capítols dotzé i tretzé i l’epíleg tornen a estar carregadíssims d’informació essencial que, tot connectant amb totes les pistes que apareixien desordenades en el plantejament, condueixen al feliç desenllaç de la història.
Tema
El tema fonamental del relat és la resolució d’un conflicte i les implicacions que se’n deriven. No obstant això, aquesta novel·la tracta temes molt diversos com ara el viatge, les aventures, el risc, les amistats o l’amor. Bona part de la geografia catalana esdevé també un tema important, sobretot al nus del relat, tot aprofitant la fugida del protagonista des del lloc de partida, Gandia, cap als Pirineus.
Personatges
El personatge protagonista indiscutible d’aquest relat és Ferran. Aquest personatge s’encarrega de guiar en tot moment el fil temàtic de la història. Hi ha un altre personatge d’especial rellevància la funció principal del qual és enfortir les accions del protagonista i d’ajudar-lo poderosament en la resolució dels seus conflictes, és Irene. Ella, amiga i amor de Ferran, apareix per primera vegada al tercer capítol i des d’aleshores va incrementant progressivament la seua importància en la novel·la.
Hi apareixen molts personatges comparsa, tota la colla d’amistats de Ferran i de Berta, que responen a noms com ara Teresa, Imma, Benjamí, Vanessa o Martí, que tenen la funció de marcar dos moments importants del relat: per una part desencadenen, en certa manera, el conflicte, perquè al principi de la novel·la no ajuden el protagonista per tal de frenar el problema i l’obliguen a fugir; i d’altra banda, al final del relat l’ajuden i li faciliten molt les circumstàncies que el porten al feliç retorn.
Un personatge peculiar del llibre és un gos anomenat Tomàs, que acompanya incondicionalment el protagonista ben bé al llarg de tres capítols, des del cinqué fins al seté.
Suggeriments didàctics
1.   Abans de llegir L’estranya mort de Berta l’alumnat hauria de conéixer les principals característiques dels diferents tipus de narració de ficció per tal de mirar d’encabir el relat en un determinat tipus de narració. Haurien d’aprofundir especialment en les novel·les de viatges, d’aventures o fins i tot policíaques ja que al llarg de la lectura d’aquest relat el lector es trobarà amb característiques de totes tres. L’activitat pot plantejar-se a partir de la posada en comú dels seus coneixements i pràctiques culturals al respecte.
2.   Al relat apareix un narrador en tercera persona que sembla tenir molta informació sobre la història narrada. L’alumnat hauria de fer un seguiment del narrador per tal d’anotar totes aquelles incursions que hi fa tot demostrant la seua omnisciència.
3.   L’alumnat hauria d’investigar una mica sobre Joan Pla per tal de conéixer els subgèneres narratius que, és a dir que no es tracta d’un escriptor que tan sols se centra en relats policíacs o detectivescos sinó que també escriu novel·les històriques, d’amor o policíaques. En aquest sentit l’alumnat pot visitat el seu bloc i realitzar un resum escrit sobre aquesta variació de la seua narrativa.
4.   Els temes transversals que apareixen en aquesta novel·la donen peu a plantejar debats interessants a l’aula. Així, el tema de les drogues, que apareix al primer capítol en trobar el cadàver de Berta en contacte amb substàncies tòxiques, i el tema de la xenofòbia, que apareix tractat al capítol cinqué quan al bar on treballa temporalment el protagonista es neguen a atendre un home de color, són circumstàncies susceptibles de ser treballades conjuntament a l’aula.
5.   L’alumnat hauria d’imaginar una situació de subsistència semblant a la que li toca viure al protagonista del relat. Tot comparant totes les comoditats a les quals estan acostumats, haurien de fer una composició escrita i explicar les dificultats personals amb les quals es trobarien en una situació d’emergència semblant a la que narra el relat i reflexionar sobre si serien capaços de passar la prova.
6.   El títol del relat també és susceptible de ser treballat a l’aula i de fet suposa una activitat d’expressió escrita, comprensió lectora i creació literària importants. L’alumnat hauria d’opinar al respecte d’un títol en el qual apareix el nom d’un personatge, Berta, que no participa activament en la trama narrativa perquè mor al començament de la novel·la. Es tractaria de demanar-los unes altres alternatives al títol triat per l’autor.
7.   Des del punt de vista temàtic caldria comentar a l’aula el paper dels pares en aquest relat, sobretot del protagonista, però al capdavall de tots els personatges que hi apareixen. L’alumnat hauria d’opinar i comparar la manera d’actuar dels pares del relat amb la dels seus.
8.   Aquest és un llibre especialment adequat per tal d’introduir l’alumnat en el tema de la dialectologia perquè la fugida del protagonista suposa un viatge per bona part de la geografia catalana i aquest fet pot suposar l’excusa perfecta per tal de conéixer millor el mapa lingüístic català així com les característiques generals de cada dialecte. Seria molt didàctic anar assenyalant en un mapa mut cada punt geogràfic al qual s’al·ludeix en el relat. En aquest sentit caldria també que l’alumnat anara extraient del relat les nombroses al·lusions dialectològiques a les quals es refereix el narrador.

Ø La maledicció del Graal càtar

Edat de lectura
Aquesta obra, que s'inicia amb un conflicte entre dos germans aproximadament de dèsset i dènou anys, és recomanable per a adolescents. Com que aborda temes que interessen als joves, com ara les relacions amoroses, el contacte amb les drogues i els conflictes familiars, pot ser profitosa per a joves d'uns tretze anys.
Argument
Maria és una jove que, angoixada pels conflictes que està vivint a casa, fuig a Carcassona a viure amb Charles, un jove que ha conegut durant un intercanvi estudiantil. Maria s’emporta amb ella una joia, una medalla que duu encastada una maragda, que en definitiva és una herència dels càtars. Amb l'ajut d'un historiador, Mr. Brouart, un apassionat pel món dels càtars, Maria aconsegueix arribar al propietari de la joia, no sense que es duga a terme la maledicció del Graal càtar. Així és com es produeixen una sèrie d'homicidis: totes les persones que tracten d'apoderar-se'n moren tràgicament.
Maria decideix tornar a casa amb Charles ja que totes les investigacions a Carcassona sobre la procedència de la joia la porten de nou al seu poble, al País Valencià. Mentrestant, el germà de Maria, Pau, continua immers en el món de les drogues, la qual cosa fa que arribe a furtar la medalla a Charles. Aleshores, s’acompleix la maledicció que pesava sobre la joia i el jove Pau mor en circumstàncies tràgiques.
Finalment, els jóvens aclareixen el misteri sobre la procedència de la joia i la restitueixen als seus propietaris. Maria es queda al seu poble, on continua els seus estudis interromputs i manté una relació amorosa ferma amb Charles, a qui visita a Carcassona cada vegada que pot.
Estructura
L'obra està estructurada en 24 capítols narrats en primera persona.
La primera part correspon als set primers capítols que narren la fugida de Maria a Carcassona, la rebuda per part de Charles i dels seus pares, i també el descobriment del primer mort al poble de Maria. En aquesta part Maria llueix la joia que va furtar al seu germà i a partir d'ací se n'inicia la investigació sobre la procedència.
La segona part, que va des del capítol vuit fins al dèsset, comença amb el robatori de la joia. L'historiador, Mr. Brouart, amic dels pares de Charles, revela a tothom que la joia de Maria forma part del suposat tresor càtar. Els protagonistes recuperen la joia, que havia caigut en mans d'un alemany, després de robar-la a Maria. Aquest alemany hi estava interessat des de feia molts anys. Aquest individu va ser la segona víctima de la maledicció del Graal càtar.
L'última part correspon al desenllaç de la novel·la. Totes les investigacions que duen a terme els joves amb l'ajut de l'historiador els porten al poble de Maria .Després que la maledicció del Graal càtar es cobre dues víctimes més, la joia és restituïda als seus propietaris originaris. Maria i Charles continuaran cadascú els estudis en llurs pobles i mantindran la relació amorosa que ha anat enfortint-se al llarg de la història.
Tema
L'objectiu principal de la novel·la és fer descobrir als jóvens lectors l'existència d'un moviment religiós i sociocultural de l'època medieval, els càtars, que va tenir les seues arrels a Occitània i un posterior ressò als territoris de la Corona d’Aragó. A partir del marc físic més important de l'època dels càtars, Carcassona i els seus voltants, l'autor basteix una història plena d'aventures al voltant del tema del moviment càtar.
Com a temes secundaris que van apareixent al llarg de l'obra destacaríem la relació amorosa entre dos joves, la drogoaddicció, els conflictes familiars i el poder de l'amistat.
Personatges
La novel·la per la veu de la narradora protagonista: Maria. Es tracta, efectivament, del personatge principal de l'obra. A partir d'allò que succeeix a la jove es van teixint tot un seguit d'aventures que conformen la història. Els altres personatges que hi intervenen són merament personatges satèl·lits. Així, trobem els familiars de Maria: pare, mare i germà.
No obstant això, poden destacar-se dos personatges més. Per una banda, Charles manté una relació amorosa amb Maria al llarg de la novel·la, tot i que aquesta relació roman en un segon terme. Per altra banda, un altre personatge rellevant en l’argument és l'historiador Mr. Brouart. A través d'aquest personatge l'autor ens revela els aspectes més importants sobre la cultura del càtars. És, per tant, el personatge encarregat d'explicar al lector de manera molt didàctica el món dels càtars.
Suggeriments didàctics
1.   Abans d'iniciar la lectura de la novel·la caldria recomanar a l'alumnat que localitzara el marc geogràfic, Carcassona i els seus voltants, on es desenvolupa l'acció. L'alumnat haurà d'elaborar un itinerari històric pel Llenguadoc càtar situant els indrets més destacables i els fets històrics més remarcables de la cultura i història càtares de tal manera que es familiaritze amb l'espai físic i social que es descriu a la novel·la. És recomanable emprar eines de referenciació geogràfica com el Google Maps.
2.   Un altre pas previ a la lectura que cal recomanar és el de la recerca d'informació sobre els fets històrics que es narren a la novel·la:
  • L'univers càtar llenguadocià.
  • Els vestigis que relliguen terra i homes del món medieval.
  • El període de l'Edat Mitjana en què es produeix el cisma religiós.
3.   A partir de l'itinerari elaborat l'alumnat ha de reconstruir tots els espais geogràfics en els quals es mou la protagonista al llarg de la novel·la a través de la confecció d'un itinerari en un mapa.
4.   L'alumnat realitzarà un treball d'una extensió limitada, de 200 a 300 paraules, sobre diversos aspectes de l'obra:
  • Resum del contingut: què ocorre?
  • Com és el narrador de l'obra: qui parla?
5.   L'alumnat elaborarà una anàlisi psicològica de cadascun dels personatges més rellevants de la novel·la tot indicant les relacions que mantenen entre ells.
6.   Al llarg de la història es produeixen tres homicidis. Es pot proposar a l'alumnat que redacte una fitxa de cadascun en què explique les causes principals que els han motivat.
7.   A la novel·la es barregen elements que pertanyen a l'imaginari amb els que són d'origen històric. Es tractaria, doncs, que l'alumnat discriminara els elements irreals dels elements històrics de l'univers dels càtars. Complementàriament, pot proposar-se a l’alumnat una reflexió breu sobre aquest punt.
8.   A La maledicció del Graal càtar el lèxic està en consonància amb la temàtica històrica que predomina a la novel·la. Es pot proposar l’elaboració d’un recull de lèxic específic del món càtar i dels referents medievals.
9.   Al llarg de tota l'obra es pot observar un canvi de tipografia que correspon a l'aparició d'altres veus del discurs. És interessant que l'alumnat faça una reflexió escrita sobre la polifonia del discurs en aquesta obra.
10.   Per acabar, cal proposar la redacció d’una valoració crítica sobre l'obra en què l’alumnat aporte reflexions i conclusions sobre la lectura de La maledicció del Graal càtar.

Ø Camí sense retorn

Edat de lectura
Camí sense retorn ens conta una història d'amor entre dos jóvens, Alí i Alba, que s'enfronten a la xenofòbia de radicals i al terrorisme islàmic. Aquesta novel·la, els protagonistes de la qual són dos universitaris, és recomanable per a estudiants de tercer d'ESO.
Argument
La novel·la narra la història que protagonitzen Alba i Alí, procedents de dos cultures diferents, l'una d'Occident i l'altre d'Orient.
La relació amorosa entre els dos jóvens sembla ferma i consolidada fins que Alí és violentament agredit per un grup de jóvens radicals xenòfobs. A partir d'aleshores, el jove comença a patir una transformació en gran part provocada per l'amistat que naix entre ell i membres de grups integristes islàmics, fins al punt que Alí desapareix de la seua llar sense donar senyals ni a la família ni a Alba, i comença el seu ensinistrament al si d'un grup islamista que planeja un acte terrorista a la ciutat de València.
Mentrestant, Alba investiga pel seu compte i, desesperada, busca pels barris de València amb presència islàmica algun indici d'Alí. La jove és reconeguda per un grup d’islamistes i és colpejada fins a perdre els sentits.
Alba, completament derrotada, es dirigeix cada dia al metro de València perquè sap que Alí hi cometrà un atemptat suïcida. Finalment, arriba el dia en què el destí fa que els dos jóvens es troben al metro de València. Alba reconeix Alí i el dissuadeix de cometre l'atemptat. Tots dos emprenen la fugida cap als Pirineus. La policia els persegueix i també el grup islamista, ja que Alí s'ha convertit per a ells en un traïdor.
Aconsegueixen durant un temps amagar-se dels perseguidors, fins que un dia un grup de radicals xenòfobs apallissen Alí. Ell decideix tornar a formar part del grup terrorista i fuig del costat d'Alba a la recerca dels explosius que ha deixat a València. Una vegada a la ciutat, troba els explosius, puja a un autobús i els hi fa esclatar. Alba, que tractava d'impedir-ho, sofreix un accident de trànsit.
En definitiva, Alí mor i Alba és encausada per encobriment, però el seu advocat li assegura que no farà presó ja que va col·laborar a fer desistir Alí del seu primer atemptat.
La novel·la acaba amb la notícia que Alba espera un fill d'Alí, símbol de l'esperança d'una vida millor entre dos móns, l'Orient i l'Occident.
Estructura
L'obra està estructurada en 24 capítols i un apèndix. Està narrada a través d'un narrador extern omniscient que conta la història en tercera persona.
Podem dividir l'obra en tres parts fonamentals.
La primera part comprén els tres primers capítols i correspon a un ràpid plantejament dels fets. Es presenta la parella de jóvens enamorats. S'inicia el conflicte, que és el detonant del nus de la novel·la: el jove musulmà és agredit per un grup d'ultradreta. El protagonista abandona la seua llar i acaba formant part d'un grup islamista.
La segona part comprén des del capítol quatre fins al 22. Aquesta segona part es pot dividir en dos moments diferents. La primera fase, en què Alba inicia la seua pròpia investigació sobre la desaparició d'Alí, s’inicia al capítol quatre i finalitza al 10, en què Alba i Alí es tornen a trobar quan aquest és a punt de realitzar un atemptat al metro de Colom de València. A la segona fase s'hi narra la fugida dels dos jóvens cap als Pirineus, l’estada que hi fan i l'agressió que pateix Alí. Va des del capítol onze fins al 22.
La tercera part i última comprén els capítols 23, 24 i l'apèndix.Com a conseqüència de l'apallissada, Alí abandona la seua estimada i torna a València per perpetrar l'atemptat que havia estat frustrat per la intervenció d'Alba. A l'apèndix es confirma que Alba espera un fill d'Alí i que és encausada per encobriment.
Tema
El tema principal de la novel·la, Camí sense retorn, és l'enfrontament entre Orient i Occident, que es manifesta en les pràctiques terroristes de l’islamisme integrista i la violència xenòfoba de la ultradreta. Aquesta confrontació apareix contrarestada per la relació amorosa que mantenen Alí i Alba, una relació que suposa un contrapunt a la confrontació i està relacionada amb l’esperança de l’entesa intercultural, simbolitzada en l’embaràs final d’Alba.
Personatges
Els protagonistes a la novel·la són Alba i Alí. Hi intervenen d'altres personatges com l'amiga d'Alba, Pepa, i familiars d'Alba i d'Alí. Però al llarg de tota la novel·la el personatge clau és Alba. D'aquest personatge ho sabem tot des de l'inici fins al final de l'obra. Coneixem els seus sentiments envers Alí, el seu sofriment durant l'abandonament i la recerca d'Alí, la seua maduresa i fermesa quan els dos jóvens es retroben i impedeix que Alí duga a terme l'atemptat. Alba és, doncs, el personatge a través del qual es basteix el relat. Fonamentalment l'obra s'estructura al voltant de l'evolució d'aquest personatge, que s'enamora, sofreix i lluita per l'amor d’Alí, un amor que sent que li és fugisser.
Suggeriments didàctics
1.     Una activitat prèvia a la lectura hauria de ser la recopilació de l'ideari i preceptes més importants de la religió islàmica. També seria interessant fer un estudi dels seus orígens i dels països més importants on està implantada aquesta religió. Caldrà diferenciar bé entre el coneixement de l’Islam i l’ideari de l’integrisme islamista, si convé i és possible, mitjançant el testimoni directe de companys de famílies musulmanes.
2.     Caldria que l'alumnat fes una anàlisi breu sobre els aspectes següents un cop llegit el llibre:
  • El narrador del relat.
  • Els personatges que hi intervenen.
  • Breu sinopsi de l'obra.
3.     A la segona part de la novel·la els protagonistes emprenen la fugida cap als Pirineus. L'alumnat elaborarà una descripció de l'itinerari, fixat en el marc geogràfic, cap a on es dirigeixen, tot indicant-hi els topònims més significatius i també els fets concrets que s'hi narren.
4.     A la novel·la, la relació amorosa entre dos jóvens de cultures diferents es veu bruscament truncada. Pot proposar-se a l'alumnat que analitze amb exactitud totes les causes que han motivat aquesta ruptura i valore si està motivada i quina seria la seua pròpia manera d’actuar en la mateixa situació.
5.     Per tal de desenvolupar la capacitat crítica i de reflexió, l'alumnat redactarà una valoració personal de l'obra incidint sobre aspectes com ara: l'estil narratiu, l'originalitat de l'argument, l'interés de l'obra, el llenguatge emprat, el desenllaç de la novel·la. Posteriorment, convé posar en comú aquesta valoració personal.
6.     Gran part de l'escenari on es produeix l'acció correspon a uns barris i carrers de València. L'alumnat situarà aquests barris i carrers de la ciutat de València en un plànol. És convenient emprar les eines de Google Maps per treballar aquesta activitat.
7.     Al llarg de la novel·la hi ha referències a Les mil i una nits. Es pot proposar a l’alumnat que faça una cerca sobre els orígens d’aquesta obra, i sobre l'argument principal. L’objectiu final és elaborar-ne una ressenya.
8.     Alí, durant tota l'obra, fa moltes referències al seu déu. Es poden elaborar un recull amb totes aquestes expressions i analitzar-ne les similituds i diferències en relació al cristianisme.
9.     L'alumnat recollirà informació sobre els atemptats amb més ressò perpetrats arreu del món pel terrorisme islamista. Una altra possibilitat és recollir informació sobre l’ideari i la violència xenòfobs i analitzar el fenomen. L’objectiu d’aquesta activitat és treballar la prevenció de la violència i la cultura de la pau.

Ø La violinista de París

Edat de lectura
Aquesta novel·la narra les aventures d'un jove que, desencantat pels esdeveniments que pateix la seua família, abandona la llar i s'uneix a un grup antisistema amb una ideologia que el porta a lluitar pels seus ideals a París, on hi troba l'amor.
La lectura d'aquesta obra, que aborda temes d'actualitat com ara la crisi del sistema capitalista, el desencís que pateixen els jóvens sense expectatives de futur, l'amor, etc. és recomanable per a joves a partir de 14 anys.
Argument
Bernat és un jove estudiant que sofreix les conseqüències de la crisi econòmica i financera que pateix el País Valencià, ja que veu com el seu pare perd la feina i la casa. Per aquest motiu, tota la família es veu obligada a traslladar-se a viure a casa dels avis.
El jove protagonista, desencantat i frustrat per aquests fets, abandona la llar familiar i s'uneix a un grup local antisistema que viu al marge de la societat en una casa ocupada. Bernat i els seus companys, Unai i Magda, decideixen participar a Barcelona en unes jornades convocades per grups antisistema provinents de tot Europa. Durant aquestes assemblees, Bernat queda fascinat per la ideologia del moviment Terre Nouvelle, un grup ecologista d'esquerra que prepara manifestacions a París. El jove pren la decisió d'unir-se al moviment i decideix anar-se’n a viure a París. Ni Unai ni Magda no volen acompanyar-lo. Malauradament, Unai és ferit de mort per un delinqüent, moments després d'acomiadar-se de Bernat.
Durant els actes de protesta pels carrers de París, Bernat coneix una jove, Céline, que toca el violí que al barri de Montmartre per tal de sobreviure. Els dos jóvens s'enamoren i Bernat s'instal·la a casa de Céline fins que descobreixen que la policia internacional té ordre de recerca contra Bernat per interrogar-lo sobre la mort d'Unai, perquè va ser l'última persona que el va veure viu, a Barcelona. Els dos enamorats, guiats pel desconeixement i la por, emprenen una fugida cap a la Bretanya. Hi romanen tot un estiu, però finalment tornen a París, on continuen les revoltes urbanes. Finalment, Bernat és lliurat a les autoritats catalanes per esbrinar l'assumpte de l'homicidi d'Unai. El jutge que instrueix el cas fa saber a Bernat que és lliure, ja que s'ha descobert l'assassí del seu amic.
Céline i Bernat es retroben al poble d’ell. Ella coneix la família del seu xicot i tots dos tornen a París, on han decidit compartir la vida junts. Bernat reprén els seus estudis de belles arts i Céline s'incorpora a una orquestra com a violinista.
Estructura
L'obra està estructurada en 24 capítols, narrats en primera persona. Es tracta, doncs, d'un narrador intern protagonista. Les parts bàsiques de la novel·la són tres i corresponen a les diverses etapes de l'evolució del personatge central, el jove Bernat.
La primera part comprén des del capítol u fins al set. En aquesta part inicial el protagonista abandona la família per viure els seus ideals, romandre al marge d'aquesta societat capitalista. En un primer moment, viu amb els seus amics Unai, Magda i Anna, que comparteixen la seua ideologia. En segon lloc, el seu afany de canvi social el porta a Barcelona, a les jornades antisistema. Hi coneix el grup francés d'ideologia d'esquerra i ecologista Terre Nouvelle, per mitjà del qual Bernat es trasllada a París, on participa en diverses manifestacions. Tota aquesta primera part correspon a l'etapa de rebel·lia i formació ideològica del protagonista que es converteix en un activista convençut.
La segona part, des del capítol vuit fins al quinze, desenvolupa dos punts clau en l'evolució del personatge. Per una banda, Bernat pateix un desencís per la causa antisistema, ja que veu com els actes de protesta esdevenen autèntiques guerrilles urbanes per la proliferació de violència per part tant dels manifestants com de les forces de l'ordre, que arremeten contra tothom indiscriminadament. L'altre fet que marca definitivament l'evolució del personatge és la trobada de l'amor: Bernat s'enamora de Céline, una violinista. A partir d'aquest moment de la història, el jove abandona la lluita social i conquereix el cor de la jove.
L'última part, que comprén els capítols setze a 24, narra el final de la trajectòria dels jóvens enamorats, que per desconeixement i por emprenen una fugida cap a la Bretanya. ja que s'assabenten que Bernat és requerit per les autoritats del seu país per tal d'esclarir la mort del seu amic Unai. En aquesta última part, una vegada passada l’experiència bretona, es produeix el feliç desenllaç de l’assumpte de la mort d’Unai. Els jóvens, ja lliures de tota sospita, emprenen un projecte de vida en comú a París. Aquesta última part és l'etapa de maduresa de Bernat, que s'integra a la societat sense renunciar als seus principis i la seua ideologia progressista.
Tema
El tema principal de la novel·la és el triomf de l'amor a partir del qual el personatge principal, Bernat, creix com a individu i passa de ser una persona que viu al marge de la societat capitalista a integrar-s'hi críticament i a formar-se com a persona.
En aquesta novel·la, Joan Pla aconsegueix fer un retrat molt reeixit de la crisi del sistema capitalista, esdevé el context en què es narra la història de la relació amorosa entre Bernat i Celine. En la seua lluita personal, el protagonista s'erigeix en una veu potent de crítica d'aquesta societat fracturada i intenta que s'hi produïsquen canvis socials de millora per a tothom.
Personatges
El personatge principal és Bernat. És un jove universitari que en veure com el seu pare és a l'atur per la crisi que pateix la societat capitalista, decideix viure al marge de la societat i unir-se a un grup antisistema. Es tracta, doncs, d'un jove amb una gran sensibilitat envers la defensa de les causes socials, lluitador, que al llarg de la novel·la evoluciona com a individu inserit en la societat però sense canviar la seua ideologia d'esquerra que reivindica una societat més justa. És un jove vitalista i actiu que lluita pels seus ideals i que, gràcies a l'amor, aconsegueix trobar el seu lloc en la societat i esdevenir feliç.
El personatge de Céline és també molt interessant ja que és la persona que ajuda Bernat a ubicar-se en la societat. Es tracta d'una violinista que s'ha refugiat en la música per tal de guarir-se d'unes ferides causades per un primer amor, però a través de Bernat reprén les ganes d'estimar.
Els dos protagonistes es complementen perfectament de tal manera que formen una parella que, no sense entrebancs, aconsegueix la felicitat. Són personatges víctimes tant per circumstàncies familiars i relacions sentimentals frustrades, en el cas de Céline, com per circumstàncies socials i ideològiques, en el cas de Bernat. Aquestes circumstàncies els empenyen a seguir un destí fatal que finalment fa que es troben i lluiten junts per aconseguir llur objectiu fonamental: la recerca de la felicitat.
Suggeriments didàctics
1.     Les circumstàncies històriques en què es desenvolupa l’acció de la novel·la estan determinades per les revoltes que s'hi protagonitzen. Com a treball previ, es pot proposar de fer una recerca sobre moviments històrics de protesta com ara el Maig del 68 francés, les protestes de Seattle de 1999 o el 15-M espanyol a partir d’aquestes qüestions:
  • En quin context sociopolític sorgeixen aquestes  manifestacions?
  • Quines eren les reivindicacions principals dels manifestants?
  • Què es va aconseguir a partir d'aquestes mobilitzacions?
2.     A partir de la lectura de la novel·la, es pot veure com el protagonista sofreix una sèrie de canvis fins a aconseguir un equilibri i una estabilitat emocional. L'alumnat farà una breu anàlisi psicològica del personatge atenent als canvis mencionats.
3.     La jove Céline és descrita pel protagonista en diverses ocasions al llarg de la novel·la. L'alumnat haurà d'elaborar una descripció física i psicològica del personatge vist a través dels ulls del narrador protagonista.
4.     L'alumnat farà una sinopsi de l'argument per tal de valorar la seua capacitat de comprensió lectora i la seua competència lingüística.
5.     Durant tota la novel·la es parla de grups antisistema de diversa índole. L'alumnat haurà de trobar aquestes referències a la novel·la i exposar-ne els diferents tipus i fer una aproximació a la ideologia pròpia de cada grup.
6.     A la novel·la apareixen moltes referències a la toponímia dels carrers de París i principalment als del barri on s’està sempre la violinista. L'alumnat ha de buscar totes aquestes referències i fer una descripció el més completa possible d'aquest lloc. També poden plantejar-se activitats relacionades a partir de Google maps.
7.     Els alumnes hauran d'elaborar una descripció del marc geogràfic corresponent a la Bretanya, tot indicant-hi els topònims més significatius i també els fets concrets que s'hi narren.
8.     Caldria que l'alumnat redacte una valoració crítica sobre l'obra aportant-hi arguments que la reforcen. És interessant contrastar les diverses valoracions crítiques i posar-les en comú.

4. QUÈ HA ESCRIT?
Novel·la
·     Mor una vida, es trenca un amor. València: Prometeo, 1981.
·     La màquina infernal. València: Gregal, 1985.
·     L'ordinador màgic. València: Gregal,1986.
·     L'òmicron. València: Gregal,1988.
·     El misteriós punyal del pirata. Alzira: Bromera, 1989.
·     Un cadàver amanit amb xampany. Picanya: Bullent, 1990.
·     La tornada del cometa Halley. Barcelona: Columna, 1990.
·     La secta del Graal. Alzira: Bromera, 1990.
·     El misteri del temple grec. Barcelona: Empúries, 1991.
·     El poble que recuperà la lluna. Picanya: Bullent, 1991.
·     L'anell del Papa Luna. València, Tabarca, 1992.
·     El secret de Hassan, el Morisc. Picanya: Bullent, 1992.
·     El segrest. València: Tabarca, 1992.
·     Els enemics de «Bola de Drac». Barcelona: Columna, 1992.
·     Grafitis. Alzira: Bromera, 1993.
·     La venjança dels criptosaures. Alzira: Bromera, 1994.
·     Tots els noms d’Eva. Picanya: Bullent, 1994.
·     L’antiquari i la papallona de la mort. València: Voramar, 1995.
·     La taca vermella. Barcelona: Columna, 1995.
·     El bosc cendrós. València: Voramar, 1995.
·     L’estranya mort de Berta. Alzira: Bromera, 1996.
·     L'illa del faraó. Alzira: Bromera, 1997.
·     La vall dels misteris. València: Voramar, 1997.
·     L'última papallona. Alaquàs: Abril, 1998.
·     El crist romànic. València: Tabarca, 1998.
·     Només la mar ens parlarà d'amor. Alzira: Bromera, 1999.
·     El temps no passa per Montmartre. Alzira: Bromera, 2000.
·     La vida secreta de Marta. València: Tabarca, 2000.
·     Cartes d’amor i de mort .València: Tabarca, 2001.
·     Han assassinat Mickey Mouse. Madrid: Edelvives, 2002.
·     El misteri de l’anell de diamants. Catarroja: Perifèric, 2003.
·     El tresor de Barba-rossa. València: Voramar, 2004.
·     El cant de l’últim rossinyol. València: Tabarca, 2005.
·     La mirada clònica. Catarroja: Perifèric, 2006.
·     Camí sense retorn. València: Tabarca, 2007.
·     Xantal, la xica digital. Madrid: Edelvives, 2007.
·     Wallu, la filla de la selva. L'Alcora: Asamanu Africa, 2008.
·     Pou sense fons on the rocks. Barcelona: Baula, 2009..
·     El crim del Mas Maleït. Picanya: Bullent, 2009.
·     El secret del collar de diamants. València: Tabarca, 2010.
·     La maledicció del Graal càtar. Picanya: Bullent, 2010.
·     La violinista de París. Alzira: Bromera, 2010.
·     Don Fabrizzio, i un cadàver al Prince Building. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2011
Enigmes en l'interior de la terra. València. Tabarca, 2012.


Narrativa infantil
·     Marta i el geni del molí. Vila-real: Ajuntament de Vila-real, 1991.
·     L’autobús d’aniràs i no tornaràs. Alzira: Bromera, 2001.
·     L’autobús Jordiet i la bruixa Elisenda. Alzira: Bromera, 2003.
·     Cleo i la bicicleta embruixada. Madrid: Edelvives, 2003
·     Mussa, el fill de Barba-rossa. Madrid: Edelvives, 2004
·     L’autobús Jordiet: Pirates i bandolers. Alzira: Bromera, 2004
·     L’avi Sòcrates i la bruixa Elisenda. València: Voramar, 2005
·     El tren que es va enamorar. Madrid: Edelvives, 2006
·     El caragol fredolic. Alzira: Fundació Bromera, 2006
Narrativa breu
·     No fiqueu llorers sobre el meu nom. València: Malva-rosa, 1980
·     Marise allò-que-és. València: Prometeo, 1981
.   Un pi sobre el meridià. Dins d'Un pont sobre el meridià. Llibre col·lectiiu. Onada edicions. 2012.
Contes
 .  Pluja de lletres 5 i 6. Cinc contes.


5. PREMIS LITERARIS

·     Premi Malva-rosa de narració curta, 1980: No fiqueu llorers sobre el meu nom.
·     Premi ciutat de Vila-real de narrativa, 1981: Marta i el geni del molí.
·     Premi Bancaixa de narrativa juvenil, 1998: Només la mar ens parlarà d'amor.
·     Premi Vila de l'Eliana, 1994: La venjança dels criptosaures.
·     Premi Vicent Silvestre de narrativa infantil, 2001: L’autobús d’aniràs i no tornaràs.
·     Premi Ciutat de Torrent de narrativa juvenil, 2001: Cartes d’amor i de mort.
·     Premi Ciutat de Borriana de narrativa juvenil, 2004: El cant de l’últim rossinyol.
·     Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002: El tresor de Barba-rossa.
·     Premi Enric Valor de narrativa juvenil, 2009: La maledicció del Graal càtar.

6. ENLLAÇOS D’INTERNET

· Pla, Joan: joan pla. llibres i notícies [bloc]. <http://www.llibresjoanpla.blogspot.com/> [Consulta: 2 de març 2011]
· Borràs, Càrol: «El pols narratiu d'un escriptor prolífic» [article en línia]. L'illa, núm. 55. Alzira: Bromera, 2010. <http://issuu.com/aepv/docs/joan_pla_illa> [Consulta: 2 de març de 2011]


[1] CLIJ, núm. 152. 2002

Torna al BLOC

Cap comentari:

Publica un comentari